streaky

2010-10-05T11:59:00.001-07:00

MARXO, REEDITO, COMENÇO :

http://senyorsunyer.wordpress.com

Hiperactivitat hipertensiva

2010-01-28T14:54:00.001-08:00

Són els mateixos

2010-01-23T15:18:00.001-08:00

Con el terremoto de Haití se ha desatado la ola de solidaridad y comprensión con los desfavorecidos que caracteriza a los españoles. Nos unimos ante las grandes tragedias. Todos los ciudadanos, sea cual sea su ideología o creencia religiosa, manifiestan su indignación por la pobreza en la que vive aquella gente. A ningún político se le ha ocurrido salir a la palestra para decir que cada palo aguante su vela. No, por ahí se delata la crueldad y la masa electoral no entra. Sin embargo aquí, por la proximidad de las elecciones autonómicas y municipales, se convoca una caza contra los inmigrantes. El presidente de la PIMEC vincula la inmigración con la seguridad ciudadana; el PP, por boca de Alberto Fernández Díaz, pide un plan de inspección de comercios de inmigrantes; Trillo pide reformar la ley para evitar reincidentes; Esperanza Aguirre apoya al edil de Torrejón que limita el empadronamiento; Alicia Sánchez Camacho –candidata por el PP en Catalunya– basará su campaña en el paro, la seguridad y la inmigración y asegura que este eje puede convertir al PPC en partido de Gobierno. Su eslogan: “No cabemos todos”. Se ha levantado la veda: ser xenófobo no es pecado, es defensa propia. El subtexto es: nos quitan el trabajo y el pan. El daño que están haciendo con estos planteamientos xenófobos es terrible y quién sabe si irreversible.

Señores demócratas de centro, constitucionalistas y católicos: esos a los que señalan con el dedo como delincuentes usurpadores son los mismos que intentan salir de debajo de las piedras en Haití. Son los mismos. No edifiquen su poder sobre montañas de muertos de hambre.

Text: Gran Wyoming

Montilla i Tita no es creen ni es destrueixen. Només es transformen.

2010-01-18T12:15:00.000-08:00

BON ANY DEU

2010-01-02T12:27:00.000-08:00

Fa temps vaig conèixer a la senyora Dolors. Una dona que per cap d’any sempre feia el mateix: Apuntava en una llista la gent que creia que moriria a l’any que havia de començar. No feia discriminacions entre famosos, amics, familiars i saludats. Tothom tenia un lloc a la seva llista. Malgrat començar com a pur entreteniment, una tradició personal, aviat van entrar en joc els diners. A l’última nit de l’any, els seus amics obrien el sobre amb la llista i li donaven un cert nombre d’euros per cada encert. Fent pública la llista va perdre alguna que altra amistat que Dolors havia cregut erròniament que hauria d’haver mort durant l’any. Evidentment els que encertava no s’enfadaven. No obstant cada vegada afinava més i ,per a tant, guanyava més diners. Es tractava d’una millora en l’observació de la qualitat, estil i costums de vida dels qui la rodejaven. Doncs Dolors s’havia fet una experta en observar en la vida les possibilitats de la mort. El que havia començat amb una llista de cinc persones passava a ser d’unes vint, i d’aquestes n’encertava quinze com a mínim. Tot això fins aquest cap d’any que n’ha endevinat vint-i-cinc de vint-i-cinc. Amb aquesta proesa, alguns dels qui la rodejen s’han allunyat de la seva companyia per la por a aquests entranyes facultats, altres el contrari, ho veuen com un gran prodigi, com una millora en l’estudi d’una vida per predir-ne la mort i que ara ha arribat al seu moment culminant. El què no saben, ni uns ni altres, és que l’any passat la senyora Dolors va prendre una dràstica decisió... si la llista no s’adapta a la realitat, ella adaptarà la realitat a la llista.

FELIÇ 2010

Visca els Amics de les Arts

2009-12-09T09:21:00.000-08:00

Demà a les 19:00h al FNAC-Illa (BCN)

Plenes de taques blaves i gargots

2009-12-09T09:18:00.000-08:00

¡Hay que ver! ¡Menudo lio! (posar veu de Jordi Hurtado)

2009-12-09T08:37:00.001-08:00

El Diablo viste de Prada

2009-10-17T03:50:00.000-07:00

El Gran Pallasso Fracassat

2009-10-09T07:33:00.000-07:00

Hi ha molts pallassos.

Generalment existeixen dos grans arquetips. El pallasso llest, ràpid, que normalment enganya al segon tipus de pallasso, el menys intel·ligent, maldestre i cridaner/ploraner.

Hi ha pallassos que no et fan gràcia. Poden no fer gràcia perquè no arriben al nivell d’exigència de l’espectador. Poden no fer gràcia perquè et produeixen el sentiment de pena o vergonya aliena. O bé poden no fer gràcia perquè et fan por. Què un pallasso faci por és terrible; t’espanta allò que està pensat per fer gràcia, t’horroritza el que tothom troba simpàtic o si més no graciós.

Imagineu-vos el prototip del Gran Pallasso Fracassat: El que no fa gràcia perquè no té prou nivell i això et produeix vergonya. Alhora té un rerefons que et fa por, molta por, et recorda traumes que ja han passat o tu creies que han passat. I el pitjor, és estúpid, maldestre, cridaner però ell mateix creu que és llest, ràpid i... atractiu. Quina por... quina por..

Re-tornat de vacanses i això continua

2009-09-19T11:34:00.001-07:00

Intent d'un blog d'actualitat poc actualitzada

És gris, pota colors i la gent els compra

2009-06-20T03:37:00.000-07:00

2 de mayo no és San Fermín

2009-06-10T12:16:00.001-07:00

Europe's living a celebration

2009-05-27T01:40:00.000-07:00

Es canvien el color de les corbates, però no el traje.

El Papa de Roma viste de rosa, lerelerelele

2009-05-25T03:30:00.001-07:00

Ministra Salgado

2009-05-25T03:28:00.001-07:00

Por la cabeza

2009-05-25T03:25:00.000-07:00