
Hi ha molts pallassos.
Generalment existeixen dos grans arquetips. El pallasso llest, ràpid, que normalment enganya al segon tipus de pallasso, el menys intel·ligent, maldestre i cridaner/ploraner.
Hi ha pallassos que no et fan gràcia. Poden no fer gràcia perquè no arriben al nivell d’exigència de l’espectador. Poden no fer gràcia perquè et produeixen el sentiment de pena o vergonya aliena. O bé poden no fer gràcia perquè et fan por. Què un pallasso faci por és terrible; t’espanta allò que està pensat per fer gràcia, t’horroritza el que tothom troba simpàtic o si més no graciós.
Imagineu-vos el prototip del Gran Pallasso Fracassat: El que no fa gràcia perquè no té prou nivell i això et produeix vergonya. Alhora té un rerefons que et fa por, molta por, et recorda traumes que ja han passat o tu creies que han passat. I el pitjor, és estúpid, maldestre, cridaner però ell mateix creu que és llest, ràpid i... atractiu. Quina por... quina por..