El Diablo viste de Prada

El Gran Pallasso Fracassat

Hi ha molts pallassos.

Generalment existeixen dos grans arquetips. El pallasso llest, ràpid, que normalment enganya al segon tipus de pallasso, el menys intel·ligent, maldestre i cridaner/ploraner.

Hi ha pallassos que no et fan gràcia. Poden no fer gràcia perquè no arriben al nivell d’exigència de l’espectador. Poden no fer gràcia perquè et produeixen el sentiment de pena o vergonya aliena. O bé poden no fer gràcia perquè et fan por. Què un pallasso faci por és terrible; t’espanta allò que està pensat per fer gràcia, t’horroritza el que tothom troba simpàtic o si més no graciós.

Imagineu-vos el prototip del Gran Pallasso Fracassat: El que no fa gràcia perquè no té prou nivell i això et produeix vergonya. Alhora té un rerefons que et fa por, molta por, et recorda traumes que ja han passat o tu creies que han passat. I el pitjor, és estúpid, maldestre, cridaner però ell mateix creu que és llest, ràpid i... atractiu. Quina por... quina por..