BON ANY DEU

Fa temps vaig conèixer a la senyora Dolors. Una dona que per cap d’any sempre feia el mateix: Apuntava en una llista la gent que creia que moriria a l’any que havia de començar. No feia discriminacions entre famosos, amics, familiars i saludats. Tothom tenia un lloc a la seva llista. Malgrat començar com a pur entreteniment, una tradició personal, aviat van entrar en joc els diners. A l’última nit de l’any, els seus amics obrien el sobre amb la llista i li donaven un cert nombre d’euros per cada encert. Fent pública la llista va perdre alguna que altra amistat que Dolors havia cregut erròniament que hauria d’haver mort durant l’any. Evidentment els que encertava no s’enfadaven. No obstant cada vegada afinava més i ,per a tant, guanyava més diners. Es tractava d’una millora en l’observació de la qualitat, estil i costums de vida dels qui la rodejaven. Doncs Dolors s’havia fet una experta en observar en la vida les possibilitats de la mort. El que havia començat amb una llista de cinc persones passava a ser d’unes vint, i d’aquestes n’encertava quinze com a mínim. Tot això fins aquest cap d’any que n’ha endevinat vint-i-cinc de vint-i-cinc. Amb aquesta proesa, alguns dels qui la rodejen s’han allunyat de la seva companyia per la por a aquests entranyes facultats, altres el contrari, ho veuen com un gran prodigi, com una millora en l’estudi d’una vida per predir-ne la mort i que ara ha arribat al seu moment culminant. El què no saben, ni uns ni altres, és que l’any passat la senyora Dolors va prendre una dràstica decisió... si la llista no s’adapta a la realitat, ella adaptarà la realitat a la llista.

FELIÇ 2010